El municipi de Vallfogona de Ripollès es troba en una solellada vall oberta que dóna la mà a la veïna Garrotxa. En un punt determinat del sinuós camí cap a Olot, es pot observar, durant les primeres hores del matí i si el temps ho permet, tota la vall coberta de boira creant un efecte òptic únic d’un mar de boira.

El municipi té una superfície de 38,8 km2 i una població censada d’uns 250 habitants. Ancorat a la comarca del Ripollès, limita al Nord amb Sant Joan de les Abadesses per la serra de Puig Estela; al Sud amb les poblacions de Vidrà i Llaers per les serres de Milany i Santa Magdalena; a l’Est amb Riudaura pel port de Coll de Canes i Sant Bernabé i amb Ripoll per l’Oest. El privilegiat entorn natural que el rodeja el converteix en un lloc únic per a gaudir de la natura durant tot l’any. Practicar senderisme, descobrir rutes btt, passejar, buscar bolets o fruites boscanes, banyar-se als gorgs del riu, observar els rapinyaires (voltors, xoriguers, àguiles marcenques…)… són només algunes de les múltiples possibilitats que ens brinden els paratges de Vallfogona.

D’origen medieval, Vallfogona de Ripollès disposa d’un centre històric de gran interès adscrit a l’ Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antigament emmurallat, el seu interior només era accessible mitjançant tres portals: el portal de la Muralla, el de Ponent (que donava pas a l’antic camí cap a Ripoll) i el de Migdia des d’on naixia el camí cap al Castell de Milany passant pel pont medieval. El conjunt arquitectònic està presidit per una plaça central al voltant de la qual es varen construir les cases, les porxades i els carrers que van seguint el seu curs fins arribar al recinte del Castell, origen i arrel del municipi. Malhauradament, aquest, també conegut com La Sala, no es pot visitar ja que és patrimoni privat. Al seu costat, podem veure les runes de l’antiga església del segle XII coneguda com Mare de Déu del Pòpul. El seu campanar de planta quadrada resta encara dret, imperturbable davant el pas del temps. Un altre edifici emblemàtic és la imponent església parroquial de Sant Julià consagrada el 961 pel Bisbe Ató de Vic i que es troba situada al camí cap a la Font de la Tosca i el Castell de Milany. Actualment s’està treballant en la seva recuperació. Davant de la portalada romànica que presideix l’entrada principal, es troba el nostre ja conegut Reliquier, edificació del segle XVII que s’utilitzava per a conjurar les tempestes i els mals esperits i que s’ha erigit com a inspiració per donar nom al nostre allotjament.

Les ermites de Santa Cecília i Magdalena, l’església de la Salut, les restes del Castell de Milany (originari del segle X, en diferents èpoques de la seva historia havia format part dels dominis de les abadesses del monestir de Sant Joan o del vescomte de Besalú), el jaciment de la Teuleria del Pinetar (antic forn de producció de teules i maons que es creu que va estar actiu fins ben entrat el segle XIX i que es va trobar enmig del bosc gràcies a la informació verbal aportada per un veí), el Torrent de la Masica, la preciosa fageda de camí cap a la riera de Llastanosa… són altres llocs d’interès vinculats al municipi, evocadors i imprescindibles.