Vallfogona de Ripollès és un petit poble amb encant que gaudeix d’una situació privilegiada a mig camí entre Ripoll, capital de la comarca del Ripollès, i Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. Ambdós territoris tenen un gran interès orientat a: cultura, gastronomia, excursionisme, senderisme, rutes btt, natura i entorn (fauna i flora). Les opcions són diverses: des de la descoberta del romànic del Ripollès amb els seus dos emblemàtics monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, fins a la meravellosa ruta dels volcans de la Garrotxa, passant per les pistes d’esquí de Núria i Vallter, la Fageda d’en Jordà, els edificis modernistes d’Olot o la degustació de les joies gastronòmiques d’ambdues comarques (varis restaurants premiats amb estrelles Michelin).

De tota manera, si decidim optar per una estada tranquil·la, sense moure’ns massa, Vallfogona i el seu entorn proper ofereixen també un univers de possibilitats. A continuació, en mostrem només algunes.

Passejar pel centre històric del poble, d’origen medival, amb vestigis que ens remonten fins el segle XII. Imprescindibles: el Castell, el pont medieval, el campanar de l’antiga esglèsia de la Mare de Déu del Pòpul, l’església de Sant Julià, el Reliquier i l’església de la Salut.

Visitar la col·lecció municipal de fòssils de Josep Maria Jubells. Josep Maria Jubells fou rector de Vallfogona entre 1984 i 1990, any que va morir a causa d’un accident de cotxe. Com que era una persona molt estimada i respectada per la gent de poble, a la seva mort, la seva família va cedir la seva col·lecció particular de fòssils i minerals al municipi. L’extraordinària geologia de la zona, la converteix en una terra propensa a la presència de fòssils i minerals i Josep Maria Jubells va aunar una magnífica col·lecció de quasi 400 peces de diferent naturalesa: mol·luscs, minerals, fòssils, restes esquelètiques d’organismes marins…, procedents de la recerca pròpia, compres, intercanvi o donacions. La primigènia col·lecció s’ha anat incrementant gràcies a altres donacions de particulars i del Museu Geològic del Seminari de Barcelona. Es pot visitar a les instal·lacions de l’Ajuntament en horari d’oficina.

Visita a l’ermita de Santa Cecília de Regord. Situada al Mas Regord, a vint minuts del poble, podem trobar aquesta petita joia del segle XI. Malgrat està quasi en runes, encara es pot apreciar l’arc ojival a l’obertura de l’absis i la porta adovellada. Va resultar afectada pels terratrèmols del 1428 i al segle XVII es va reconstruir tota la coberta.

Excursió i visita l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils. Des de Vallfogona podem iniciar aquesta agradable caminada a través de boniques fagedes i rierols transparents. Sense gaire complicació, el camí ens portarà fins a l’humil ermita que, segons els indicis, fou edificada al segle XIII. Als Arxius Parroquials trobem referències al seu culte durant els segles XVI i XVII. Ha estat catalogada com a romànica però existeix una certa controvèrsia al respecte ja que algunes de les seves característiques semblen no adir-se a aquest estil. El seu atri descobert i el campanar de cadireta confereixen al paisatge una imatge pintoresca. Al seu interior, encara es conserva una imatge gòtica d’alabastre.

Passejar pel bosc fins a trobar el jaciment de la Teuleria del Pinetar. No es tracta d’una excavació arqueològica en el sentit estricte de la paraula. És un antic forn de producció de teules i maons que havia estat funcionant fins ben entrat el segle XIX. La producció obeïa a la necessitat del poble proveir-se de teules i maons quan la demanda ho requeria. És una edificació de planta rectangular de pedra seca disposada en dues parts: la zona inferior amb el forn i la superior. Es va trobar gràcies a la informació verbal aportada per un veí.

Gaudir de la flora i la fauna de la zona. Podrem delectar-nos amb l’ observació del vol dels xoriguers o dels voltors, de les àguiles marcenques, de la tímida mallerenga d’aigua (poecile palustris, abundant al Ripollès o la Garrotxa però molt difícil de veure en d’altres territoris), o si tenim sort, veurem a l’excepcional Papallona Isabelina que ha trobat a l’entorn de Vallfogona un hàbitat ideal. La fascinació que desperta aquesta papallona ha fet que li dediquem un apartat especial dins d’ aquest lloc web i que sigui el leitmotiv de la nostra imatge gràfica. És un exemplar nocturn de gran tamany i bellesa caracteritzat per un predominant verd intens.

Apropar-nos fins a la Font de la Tosca, també anomenada cova dels encantats o de les encantades gràcies a la llegenda que l’acompanya sobre unes ondines aquàtiques que, segons el folklore col·lectiu, hi vivien. La Tosca del Pinetar és una formació rocosa de diverses desenes de metres de gruix que s’han anat formant a partir de la lenta i continuada deposició, al llarg dels segles, del carbonat de calci dissolt en l’aigua de la Font. La pedra tosca o travertí és un tipus de roca calcària molt porosa i lleugera originada per la precipitació del carbonat de calci al voltant de fonts i llacs. Sovint, la precipitació d’aquests minerals es produeix sobre restes vegetals i molses i la roca els atrapa agafant la seva forma. Heus ací la proliferació de fòssils en aquesta zona.

Excursió i visita a les restes del Castell de Milany. Preciosa ruta de senderisme d’uns 17 km i 900 metres de desnivell acumulat. Durant el camí, perfectament senyalitzat, podrem passejar per una bonica fageda que a la tardor assoleix el seu apogeu cromàtic, refrescarnos als gorgs de la riera i creuar el pont medieval datat del segle XIV i construït pels Senyors de Milany per unir el camí del Castell al poble. El Castell data del segle X. Durant els segles XI i XII fou habitat per la família Milany per encàrrec dels Comtes de Besalú. Posteriorment passà a mans dels Comtes de Barcelona i més tard als Vescomptes de Bas encara que retornà a mans dels Milany gràcies d’una recompra efectuada per Raimon de Milany el 1335. Uns anys després, els Senyors abandonarien el Castell per viure de forma més confortable al poble ( al Castell que es troba al nucli històric). Actualment només se’n conserven restes escasses: una part del mur de la torre i les runes d’una cambra… a la seva època d’esplendor havia comprès una esglèsia i un cementiri. Les vistes des d’aquest punt són espectaculars. Podem apreciar tot el Pirineu des del Puigmal a Costabona, la Serra Cavallera i el Taga, el Canigó i les muntanyes de la Garrotxa, el Puigsacalm, les muntanyes de Montserrat, el Pedraforca, el Montseny i la Plana de Vic. Un plafó informatiu ens ajudarà a identificar i a situar les muntanyes.

Descobrir el Torrent de la Masica. Seguint la ruta a peu de dos quilòmetres per l’antic camí de La Barraca al voltant del torrent de la Masica fins a l’antic camí de carro que va des de Llastanosa a La Barraca. La ruta, perfectament assenyalada, ens conduirà pels bonics gorgs del torrent fins arribar a l’espectacular saltant de la Costa de Llastanosa. Al llarg del camí, podrem gaudir de la flora i la fauna típics dels torrents del prepirineu.

Endinsar-nos a la màgica ruta dels Bufadors de Beví (necessitarem desplaçar-nos uns quants quilòmetres en cotxe fins arribar al punt de sortida de l’excursió). En una frondosa fageda, a la frontera entre les comarques d’Osona i el Ripollès, s’amaga un lloc molt especial que sembla sortit d’un conte de fades. Es tracta dels Bufadors de Beví (o Babí) situats a la vessant nord de la Serra de Bufadors (terme municipal de Santa Maria de Besora, Osona). Són un conjunt de cavitats o escletxes on es genera i surt corrent d’aire. El podrem sentir com xiula i notar l’aire fred que se’n desprèn. Els bufadors estan ancorats en una zona llarga i estreta amb un microclima propi, fresca, obaga, amb grans roques plenes de molsa i amb una vegetació particular ja que les seves característiques úniques fan que en aquest espai trobem espècies que normalment habiten a més alçada. És el cas del corniol (aquilea vulgaris), del marcòlic vermell (lilium martagon) o del botó d’or (ranunculus repens). Malgrat és una excursió sense complicació, hem d’anar amb compte amb les cavitats que hi ha al terra. D’entre totes elles, en destaca la 8 (estan numerades) amb 52 metres de fondària, gairebé 400 metres de recorregut i sis boques d’accés.

Aproparnos fins a Llaers (necessitarem desplaçar-nos uns quants quilòmetres en cotxe fins arribar al punt de sortida de l’excursió) i visitar les Baumes del Teixidor. Una bauma és una depressió en una vessant o paret que ofereix refugi per la seva concavitat natural sense arribar a la profunditat d’una cova. Les que ens ocupen, foren habitades per grups de persones des de temps immemorials fins ben entrat el segle XX. En primer lloc, trobarem la Bauma del Teixidor amb un preciós salt d’aigua; després la Bauma de Baumassa, preparada avui dia per guardar el bestiar, i, finalment, la Bauma de Fleus, la més treballada a nivell constructiu (hi ha una habitació amb volta) destacant-ne la conducció d’aigua fins al mateix habitacle (les persones grans expliquen que hi vivia una persona amb greus problemes de mobilitat i que els seus companys van canalitzar l’agua fins dins mateix de la bauma perquè pogués beure sense problemes).

Si a part de les rutes indicades volem explorar més el territori, el poble de Vallfogona de Ripollès està adscrit a la Xarxa de Senders Itirenànnia que aplica el concepte de xarxa viària en àrees rurals permetent a l’usuari arribar a qualsevol lloc del territori des de qualsevol punt i moure’s amb llibertat i seguretat per la zona. Uneix les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà.

Cal destacar que l’entorn natural de Vallfogona està emmarcat dins l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Milany- Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt distingit per la Generalitat de Catalunya.